Quan la veig,
que ni la miro,
perquè brilla
com mil llums,
m’entaforo,
m’acoquino
i somio amb colors.
Ella és
qui em deleix
i desperta
els sentiments,
qui provoca,
em fa quec
i, se’n riu,
quan no puc més.
He comprat
un pom de roses,
totes roges,
al mercat,
he passat
pel seu carrer,
com l’espero,
com fa tard.