Estic esperant la pluja,
un dilluns, havent sopat,
en el camp, tinc el sembrat,
gruny i crida i remuga.
Les ovelles la demanen,
les cabres també ho fan
i Sant Pere està pensant
que treballa sense ganes.
El primer núvol s’acosta,
treu caparró pel Montsià,
després de visitar Amposta
se n’entra cap a la vall.
I la pluja escadussera,
enfila drecera amunt,
porta calma i embalum,
fa cara de mentidera.
Però Sant Pere el crida,
com es posa a treballar,
xucla l’aigua de la riba,
com la llença en arribar.
Estic esperant que acabi
aquest petit enrenou,
són les vuit, com surt el sol,
com canvia l’escenari.