Esperant la pluja,
quan abril avança,
sento la recança,
voldria el dormir,
sóc un servent foll
de vida planera
que pensa i delera,
que cerca un racó.
Esperant la pluja,
esperar convida
a prendre amanida
amb un peix torrat
i, després, sotjar,
sentir la feblesa
d’aquest cos que pesa
i vol reposar.
Esperant la pluja
ni fuig el pagès,
el camp vol ser verd,
demana mullena
i callo i esguardo
la petita empresa:
el sentir la fressa
lluny del meu camí.