L’estimo tant
i em convida
tenir-la a prop
per a  sentir
com és la mida
del dolç amor.
Ni penso
comptar les passes
que he de fer
per a portar-li
aquella rosa
sense dir més.
Les paraules
em conviden
a l’estimar,
les faig anar,
unes la criden
d’altres se’n van.
L’estimo tant
i tant convida
portar la flor,
puix una rosa
mai farà nosa,
és un tresor.