nav-left cat-right
cat-right

És l’oreneta

Avui, l’he vist
ben neta i tibada,
potser un xic cansada
d’aquell etern camí.
És l’oreneta,
de nou, ben arribada,
ha retrobat la casa,
amb sort, un poc sencera.
Com omplirà:
carrers i carrerons,
els fils i els balcons,
els ràfecs de la plaça?
I volarà:
pels núvols, ran del sol;
com trobarà
la menja cobejada?
I, poc després,
sense guanyar cap sou,
amb la parella,
vindrà tot l’enrenou.
Faran sorgir,
d’aquell estimat ou,
un nou minyó
i ens deixaran
quan la calor s’apaga.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.