Em plau l’amor,
el gust de la follia
i l’agredolç
quan esdevé captiu,
potser confós,
recerco l’alegria,
el plànyer un poc
desitjo per a mi.
Per viure a un món
tan contumaç i estèril,
ensarronat,
amb deures per a fer,
estimaria:
seguir amb el deler,
per poder ser:
un ignorant estèril.
Em plau l’amor
les tardes de setembre
quan xiscla el vent
prou pobre i afeblit
i caminar,
somiar en altres dreceres
i trobar plenes:
ganes per emportar.