Si la Pasqua arriba,
doneu-li soroll,
riures, una mona
almenys de dos ous.
Les mosses fadrines
totes d’excursió,
totes ben vestides,
plenes de cançons.
Els mossos, darrere,
la volen trobar:
una núvia feta
a creure i callar.
Pobrissons, tanoques,
d’un regne llunyà,
com riuen les mosses,
voldrien jugar.
Els mossos com beuen:
cervesa i vi,
avancen, es creuen,
voldrien la nit.
Les mosses apleguen,
de nou, a la plaça,
una tindrà mel,
les altres, carbassa.
Marona, les orenetes, tenen, totes, semblant trist. Primavera s’ha adormit, cercant cambra en altres terres. Marona, les orenetes van vestides de mudar, al matí, han…
Aprendre a escriure és trobar mel a l’encanteri, trobar llum al gran misteri i volar: un cop i més. Així la divina causa pren el…
La menjaria, aquella jove alfals, amb mossos ben comptats ben foll de m’alegria. Seria, ensems, la cabra i l’ovella, la font i aquella estrella que…
Ser un mateix és fàcil Entre totes les versions de tu mateix Sempre hi ha una per la qual es té una estima especial, o…
És el meu viure un regne sense pausa, d’anar guanyant, d’anar perdent, són els meus serfs un serfs sense paraula que només grunyen o pensen…
Responses