Una mirada,
es trenca la paraula,
dos cavallers
hauran de batallar,
el camp és verd,
prou vella l’armadura
i, tot plovent,
precís serà lluitar.
Esclata el vent
i pugen al cavall
petit escut,
amb llança sense fi,
serà un combat
dessota de la lluna,
amb quatre estels,
faran de bons padrins.
I tot comença
esclaten els cavalls,
tan carregats
ni al galop arriben,
els cavallers
es miren i es fiten
i tot ensems
arriba el daltabaix.
Els cavallers
a terra, amb llur feblesa,
els bons padrins
hauran de fer gran cura,
els dos herois
no perden continença
en acabar
arriba la cordura.