El teuladí

A la finestra,
enmig l’ampit,
mirant a terra,
un teuladí.
El carreró
és el que hi ha,
cercarà un mos,
trobarà un gra
o un tros de pa
o tota una fulla
d’una lletuga
qui, algú, ha deixat.
Mig cel, omplen
mil estornells,
volen i volen
ni tenen fred.
Queden dos mesos
per a manar,
les orenetes
han de tornar
i el nostre amic,
el teuladí,
xiscla i menja
sense glatir.

Related Articles

Responses