No cal dir,
de matinada
vindrà a veure
el pagès,
com salta
de branca en branca,
com el fita,
no diu res.
Ni s’atansa
ni s’allunya,
com guarda
espai discret,
però va
i l’acompanya
i l’escolta,
voleu més.
El pit-roig
fa bona cara
i segueix
allí on vaig,
és amic
que espera sempre
i que menja
del que hi ha.