El núvol

El núvol ni plora,
no li donen temps
i corre i vola,
com el vent l’empeny.
El núvol demana
atura el gran sol,
prega a la muntanya,
li diu que no pot.
El núvol camina
camí cap al mar,
mestralot l’ànima
no el deixarà estar.
El núvol somia
viure a l’alturó
davant d’una cova
on dorm el pastor.
El núvol descansa,
atura, es desfà,
el sol li reclama:
Hauries d’anar!
Al rierol de sota,
a l’hort del pagès,
esclata quan toca,
plora a pleret.

Related Articles

Responses