nav-left cat-right
cat-right

El núvol s’enfada

La terra demana,
al vell amic sol,
fes-me aquella gràcia:
Mulla’m el crostó!
I el sol, que rondina
i se’n vol anar,
parla amb tota l’aigua,
l’haurà d’escalfar.
I l’aire com vola
com puja i se’n va
i el buit com es forma,
s’haurà d’emplenar.
I el vent s’atrotina,
comença el seu pas
i s’emporta els núvols
que el sol ha format.
Para la muntanya,
tot ho vol parar,
i el núvol s’enfada,
comença a plorar.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.