Enceta el vers
nova poesia,
com, arreu, s’enfila
fins que no pot més.
Des dels alturons,
on no hi ha saviesa,
trobarà, la guerra,
nobles il·lusions.
En un no parar
el cap i la pensa,
troba la tempesta
un lloc on anar.
Els savis pregonen
la fosca i la llum,
el regne perdut
on no hi ha corones.
El llapis es cansa
en camp anivellat,
la mà l’ha sembrat,
aplega la pausa.