Passa el febrer
massa esventat
ni ha fet salat
ni porta verd,
deixa a la vila,
sense despit,
perduts oficis,
ni guanys ni vicis.
Comanadors
van a ciutat,
ben disfressats,
vestits de llop,
pobres ovelles
són a la cleda:
gener les mana,
febrer aconsella.
Massa la gana
per somicar,
mamella seca,
sense rajar,
l’ovella vella
ho defineix:
Mateu febrer,
veureu com creix!
Massa tarda per aprendre, massa nit per a dormir, massa somnis sense pausa, massa calma, massa estiu. A les golfes, filigranes, sense palla ni panís,…
Com passa, sense patir, un nou matí sense recança. Com deixo, sense cap traça, la vella espasa; que mal menteixo. Darreries del juliol, porta, el…
Els rosers sense roselles, massa herba per a un hort, el pagès fent tombarelles, el ruquet: mig viu, mig mort. En el poble, mil empreses…
El sol demana uns quants minuts, els té perduts cada setmana. En el Montsià, la plaça plora, quedar-se sola la fa dubtar. En el castell,…
No tinc perquè escoltar els neguits d’aquesta vida que crida i atabala, el pensament sembla prou esquifit i, un cor llunyà, el poso sobre taula.…
Responses