nav-left cat-right
cat-right

El far

La mar dormida,
l’ametller florit
i una poncella
amb mirada dolça,
qui sap si el dia
esdevindrà nit
o la claror
es perdrà a la fosca.
No he de saber
on el bon Déu amaga
aquell amor
eternament callat,
potser endins
la flaire de la rosa
o en el glatir
on ve a dormir el far.
Cansat de llums
d’aquelles cent mil voltes,
d’aquell despit
dels joves mariners,
abans, l’honoraven,
li devien penyores,
ni el saluden
ni se’n recorden d’ell.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.