Confós i eixelebrat
nostre drac
com rondina per Montblanc,
va farcit de desencís
i és precís
donar-li nova ventura,
la cordura
la va perdre a mitjanit
en sentir:
del cavaller, la muntura.
Massa tip de tanta guerra
com s’esguerra
el bon drac tan innocent,
no comprèn,
com la vida el pot portar
a demanar
el dolç país del mai més.
Vagarà entre encenalls
i badalls
de captaires decebuts,
allí, on tots serem rucs
i vençuts
per històries de gegants.
Per ser drac cal tenir: una mica de recança, ben clavada una llança i un cavaller eixerit. Per ser drac és precís: una jove i…
Cavaller de bona planta, no t’acostis a Montblanc, allí, hi ha un drac que mata i que menja vint cavalls. Cavaller no tinguis pressa, no…
Com un drac, poca-solta, du, en revolta, gran ciutat i els pagesos com es queixen, diu que perden: palla i gra. Els pastors, veieu, gemeguen…
Si caic, el drac vindrà a cercar-me, per ajudar-me, és bon germà. Si caic, el drac voldrà mirar-me, voldrà endreçar-me, potser ho farà. Si caic,…
De tan salvatge com sóc, em tenen por les fadrines, les grassonetes, les primes, les qui recerquen amor. Tinc per cova una coma en el…
Responses