nav-left cat-right
cat-right

Dues formigues

Dues formigues, enemigues,
mai es cansen de lluitar,
de córrer, de treballar,
portant brins de totes mides.
Quan ja són a mig estiu,
una tarda dissortada,
apareix tempesta isarda,
el rierol es torna riu.
Una arriba, traspassa
i la formiga, enemiga,
veient que no arriba a riba,
es deixa el gra i avança.
Les dues van a l’ensems
i just abans d’ofegar-se,
una li diu complaent:
Hauries pogut salvar-te,
però, sense mi, no ets res!

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.