De tan salvatge com sóc,
em tenen por les fadrines,
les grassonetes, les primes,
les qui recerquen amor.
Tinc per cova una coma
en el dedins d’un riu sec,
els hiverns són massa freds,
no tinc finestres ni porta.
Menjaria manta carn,
fins deu coves de sardines,
llagostes de totes mides,
llamàntols i algun cranc.
Però passo amb semoleta
de panís o bé d’arròs
i encara diu el talòs:
Si et queixes, ni d’aquesta!
Com un drac tan fugisser
pot vèncer en la gran lluita,
si no menja ni fruita
ni plora com el qui més?