DIUMENGE M(e)(a)RCAT

Explosió d’olors,de crits,de fressa…
la disfressa del diumenge de resaca.
De «vermú»,de lentitut,de sol,de plaçes.
A vessar de vides,de cultures,de llenguatges.

Els primers,amb el matí,aquells que empalmen
amb la droga de la nit abans, dessuada.
Els de pas,els venedors,els que badallen,
els que arriben,els que es queden,els que marxen.
Y a migdia saturat amb la gentada.

Bons i mals records,com tot,
com a la vida.
Com quan no sabem que fer amb la reposada
solitut d’aquells diumenges que s’en riuen
de l’eufória dels divendres a la tarda.

Hores mortes,boques vives,tot de raçes,
carrers plens,espais calmats buidant les cases,
i amagar-se en ensumar la recullida.