No té sort
la cuca dolça
tot portant
el fanalet,
a la vall,
no hi ha rosella,
a la plana,
ni hi ha verd.
Ella surt
a cercar menja,
menjaria
mil llavors,
però el vent
com les escampa,
com les crema
aquest sol.
I la cuca
va i m’ho conta,
com s’atipa
de plorar,
li demano
més paciència,
ella calla
i se’n va.
Si el cos et conta històries de somiar, en aplegar la dolça primavera, fes-li saber que, avui, m’ha de trobar dintre els teus ulls, amb…
La mar em porta al país gran on no hi ha casa ni hi ha palau. La mar em dóna tot el que té mentre…
Quan la pluja fina nota el vell mestral ni encerta ni esbrina, tot ho ha de mullar. Quan el núvol jove s’enlaira i corprèn, és…
Avui, l’he vist: captiva i tremolosa, poruga i silenciosa en un racó de l’hort, les ales noves, la mirada furtiva, poc amanida per a emprendre…
He vist la mar, de dalt la serra estant, i sembla un llac de dolça companyia, com la recordo, altiva i brandant, les blanques ones…
Responses