I l’ampla nit
solcant les meravelles,
les mil estrelles
posades al coixí,
avui, em diu:
No preguis més tenebres,
riu a les festes,
encara ets viu!
Però l’amor
defuig per la drecera
i la somera
em porta a l’hort,
no tinc res més
que noves tomateres,
els alls, les cebes,
dolça bonior.
Com canta l’aigua
i la terra com crema,
riu la somera
amb tots els ulls tapats,
com m’esperona,
com parla de la sega,
de nits de rauxa,
de soledat.