Avui, tinc temps
per festejar,
hauré d’anar
a casa seva.
Sota el balcó,
seuré en el banc,
esperaré,
vindrà la festa?
Ella ja els té:
els setze anys,
els ulls tan verds,
cara vermella
i parla poc,
el cel enceta
i va a la font
quan l’aigua és fresca.
Segut, l’espero,
banyat de somnis,
els tres dimonis
ja m’han deixat.
Avui, no hi és,
no ha sortit,
toquen les set,
potser demà.
Estic roent, em surt el fum pels nassos, tinc massa fam per a poder rumiar, prop de Montblanc, sojorno mentre calmo, si, avui, no caço,…
No tinc res més que llapis i poesia, un ogre que em convida a raure en un sospir. Esperonar el vell cavall del somni, voler…
I l’ampla nit solcant les meravelles, les mil estrelles posades al coixí, avui, em diu: No preguis més tenebres, riu a les festes, encara ets…
No tinc pel meu senyor, qui no coneix alhora, el riure de qui plora, l’enveja i la por. El qui passa de llarg en aquell…
Poseu-me mare la mel en el sarró, el bot amb aigua d’aquella deu tan fresca, tinc les ovelles belant dintre la cleda, volen marxar, esperen…
Responses