No tinc res més
que un camí estret,
un poc de verd
i una follia,
algú dirà:
Està malmès,
amb un potser
es passa el dia!
Però vaig ser,
serà cent anys,
maleit drac
sense esperança,
vaig fer la part
en dur combat,
un dia ingrat,
amb cavaller.
Ara, no hi sóc,
sóc matusser
sense recança,
un dia gris,
prenyat de fred,
com partiré
camí de França.
Vora del camí, dessota d’un arbre, he mirat, tranquil, el passar les tardes. Amb un blat prou verd, amb quatre roselles, he sentit esquelles en…
La mare que pensa, mira, s’interessa pel meu avenir, els dissabtes passa per anar a la plaça pel mateix camí. En el carrer estret no…
A migdia, sense pressa, dessota de l’arbre estant, sento com passen els anys i s’emporten la fermesa. Però avui, sortint el sol, després de nit…
Te’n vas anar i em vas deixar sense cançons Un dia més no passa res ja em refaré pel llarg camí continuaré de poble en…
Mare, si he pecat, el camí, descalç, fa de mal anar. Dura penitència per un tall de be i fugir de pressa. Massa gran la…
Responses