Cada cop
d’aquesta creu,
va estremint
tota la terra,
el profeta
trontolleja,
el camí
fereix, esguerra.
Com encara
no n’hi ha prou,
tot el poble t’esperona,
només sento:
plors de dona
i riures
d’homes valents.
Entre tots
el vam matar,
maleit
el nostre orgull,
altrament
em diu Jesús:
Perdoneu,
no n’hi ha per tant!