Posaré a Déu
en el carrer del mig,
on el desig
renaix amb la tempesta,
seuré després,
sense pena ni angoixa,
en el recer
dels petits aprenents.
I res diré
del càstig del diluvi,
del perdre i sacrifici,
d’aquest poble jueu.
Encetaré
camins de meravella,
estic corprès,
discretament begut,
ser un faldut
porta la meravella,
car sóc d’un poble
on tot és ben sabut.
He arribat: on tot és sabut, on ni el pobre ruc sap el continuar. He assolit, de sobte, el meu somni. parlar amb el dimoni,…
Te’n vas anar i em vas deixar sense cançons Un dia més no passa res ja em refaré pel llarg camí continuaré de poble en…
He d’escriure un poema: important, esfereïdor, on es parla de la pena d’aquest poble pecador. Empraré aquesta llengua cansada de sobreviure, tan amable, tan galana,…
Pare, dis-me com l’hivern ens deixa; sense plor ni queixa, abandona el lloc. I no li sap greu perdre el seu regne i ens porta…
Els queixalons prou corcats després de Setmana Santa, prendré carretera i manta m’enfilo cap a Montblanc. Panxa ampla i convidat en el carrer de les…
Responses