Posaré a Déu
en el carrer del mig,
on el desig
renaix amb la tempesta,
seuré després,
sense pena ni angoixa,
en el recer
dels petits aprenents.
I res diré
del càstig del diluvi,
del perdre i sacrifici,
d’aquest poble jueu.
Encetaré
camins de meravella,
estic corprès,
discretament begut,
ser un faldut
porta la meravella,
car sóc d’un poble
on tot és ben sabut.