1936

Eres com la nit metàl•lica i cruel com el mar que colpeja i se’n va. Vas deixar dintre de pous vells l’eco dels records i trossos de veu. Ja era tard per mi però era d’hora per tu Espectadors d’un món cruel i passatger Construirem al voral dels camins ja passats piràmides mastàbiques que pujaven cap el cel. Quan hem robaves l’oxigen de l’habitació i dormies sense somiar. Era el primer any...