nav-left cat-right
cat-right

Us deixo

Aquest darrer poema no tindrà sort ni espera que hagi altra guerra. Vol prendre, amb caire dolç, camí de la fortuna, anar posant la lluna en un racó de l’hort. I fugirà empenyent el fet de la paraula i pararà la taula enmig d’una altra gent. Com tot serà bonic i menjarem pastís entre fervents amics. Aquest darrer poema no passa pel broc gros és un fluid talòs, ni estimarà ni brega. Us deixo per consol el petit...

Me’n vaig enllà

He arribat: on tot és sabut, on ni el pobre ruc sap el continuar. He assolit, de sobte, el meu somni. parlar amb el dimoni, trobar l’entrellat. Però un déu ofès com riu ma misèria, com clou i espera: Ni sap ni sabrà! He perdut la guerra en valls i camins, dessota dels pins, en terra esquerpa. I me’n vaig enllà on tot meravella, on trobar poncella, que es pugui...

Doneu-me la bóta

Per Nadal ni meravelles, ni deu estrelles ni el meu portal, els tres Reis o potser quatre, vénen d’Espanya de collir olives, amb les fatigues, troben l’Herodes ben preocupat: Vol manar a soles! I en Josep, sense somera. un Fill espera que no és ni seu. I el Nadal ni sé on para, doneu-me bóta...

Carretera amunt

En temps d’infantesa, noble tarannà, el poble m’obliga, em mana, em refà, com tot se n’anava, carretera avall, el batlle conclou: Potser deu pensar? En ma maduresa llenties i enciam. talls de cansalada, algun aviram. Corro i singloto, carretera avall, els dilluns festejo, també els dimarts, vet aquí que avanço, amb pals a les rodes, enmig de tanoques el dia es fa llarg. En ma senectut, enceto la dèria,...

Per escriure

Per escriure, necessito una ploma i un tinter, la taula la tinc prou coixa, i, per demanar, paper. Les ombres allargassades d’una tarda de tardor, un reguitzell de tres fades amb un llum a dalt del tot. I començo, a tota pressa, sense pausa ni dissort, el poema es buida poc, les paraules són sabudes. I segueixo, tot pensant, en descriure aquesta dèria, posar lletra és ma platxèria endreçar-la és important. Acaba tal...