nav-left cat-right
cat-right

Al pou

Al pou de l’oblit,
no queden mentides
ni riuen les nines
quan cerquen marit,
com les nits tremolen
dessota els estels
i senten els vells
les dones qui ploren.
Al pou de l’oblit,
no hi ha eleccions
ni sonen cançons
per moure els cors,
els dies traspassen:
durs, cansats,
i de mil tancats
surten els fantasmes.
Al pou de l’oblit,
no tenim ni déu
ni estem dempeus
ni podem fer crits,
dormint alhora,
com ho fa tothom,
matem els prohoms
per passar l’estona.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.