Al pou de l’oblit,
no queden mentides
ni riuen les nines
quan cerquen marit,
com les nits tremolen
dessota els estels
i senten els vells
les dones qui ploren.
Al pou de l’oblit,
no hi ha eleccions
ni sonen cançons
per moure els cors,
els dies traspassen:
durs, cansats,
i de mil tancats
surten els fantasmes.
Al pou de l’oblit,
no tenim ni déu
ni estem dempeus
ni podem fer crits,
dormint alhora,
com ho fa tothom,
matem els prohoms
per passar l’estona.
No hi ha hores dolces fora del desert on la gent remena, vol saber el secret, com les hores baixes van omplint carrers, vénen sense…
I passen fantasmes tots en processó i, porten cadenes, demanant perdó. Quantes hores toves vénen al coixí i surten manobres per construir nits. I passen…
Quan vindrà la nit a parlar amb el somni? Digueu-li que torni, que esperi demà. Estic tan confós, capficat i estèril que sentir-me neci fóra…
I per tota llei, sento la remor, el brunzir del vent dessota del sol. Com crida a la terra, com li xiscla fort, ella es…
Primavera al formiguer és el que hi ha, després d’aquell somiar, a tota pressa, ens llevem, els primers dies, cançons, alegria sense fi, poc després,…
Responses