I després de dies
de guix i paper,
acaben les classes
quan surts al carrer.
Com deixes enrere
les lluites i afanys,
aquells nous alumnes
que no arribaran.
Les hores més dolces,
el saber estar
sense aquell seguici
de ganes i esclats.
Com puges escales
cercant el teu sol,
com fugen fantasmes
ben farcits de pors.
No hi ha més preguntes,
no hi ha més lliçons,
no hi haurà més dubtes
ni burles ni mots.
Aquelles paraules
de creure i manar
passaran lleugeres
buscant altres llars.
Les darreres notes
ni et semblaran bé:
suficients, notables,
algun excel·lent.
El darrer examen,
avui, ha vingut,
demà, noves hores,
en portes un munt.
Si el cor et batega,
obre un cel obert,
al darrere queda
qui diu: Vull saber!