1936

Eres com la nit metàl•lica i cruel
com el mar que colpeja i se’n va.
Vas deixar dintre de pous vells
l’eco dels records i trossos de veu.

Ja era tard per mi però era d’hora per tu
Espectadors d’un món cruel i passatger
Construirem al voral dels camins ja passats
piràmides mastàbiques que pujaven cap el cel.

Quan hem robaves l’oxigen de l’habitació
i dormies sense somiar.
Era el primer any de la guerra
quan els biplans creuaven el cel de La Fosca
sobre pescadors que et recordaven al capvespre
pobres i miserables dins la bellesa de l’Empordà.

Als teus ulls hi creuava l’horitzó
dins de l’Iris el verí que hem va matar
barrejat amb blau i verd a parts iguals.
Coronat per un bocí d’escuma del mar.

I en els aiguamolls els ocells estaven de pas
i això era el millor i el pitjor dels consols.
Era només el primer any de la guerra
i els somnis semblaven suficients per triomfar.

Related Articles

Responses